Fa poc més d’un any que va entrar en vigor la Llei catalana 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Segons aquesta llei, el dret d’accés a la informació pública queda definit com ”el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per llei.”. Aquesta norma es va aprovar un any després de la llei estatal, la Ley 19/2013 de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. Aquestes lleis van omplir els buits que existien en aquesta matèria dins la legislació espanyola i catalana respectivament, una circumstància totalment anòmala si fem un estudi de dret comparat amb altres països del món. De fet, consultant el web rti-rating.org trobem una dada prou significativa: Espanya és un dels darrers països en aprovar una norma que reguli el dret d’accés a la informació pública. En una relació de 105 països amb normes aprovades, Espanya va ser la número 99 en aprovar la llei de transparència passiva. Com hem dit abans, la norma és del 2013, any en que també van aprovar una llei similar països com Guaiana, Costa d’Ivori, Ruanda, Sierra Leone o Sudan del Sud. Però, quan es van començar a aprovar les lleis del dret d’accés a la informació pública?

Un cas curiós és el de l’avançada Suècia que a l’any 1766 ja legislava sobre el dret a l’accés a la informació en la The Freedom of the Press Act, un dels 4 pilars (lleis) que conformen la seva Constitució. Deixant de banda aquest cas, la majoria de països del nostre entorn van aprovar les seves lleis en la segona meitat del segle XX.  Finlàndia  ho va fer a l’any 1951 i els EE.UU. al 1966. Dinamarca, Noruega, Holanda i França a la dècada dels setenta. Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Grècia i Àustria, a la dècada dels vuitanta. Itàlia, Portugal, Bèlgica i Islàndia a la dècada del noranta. Per tant, està clar que Espanya ha fet tard, molt tard, en aplicar mesures de transparència en l’administració. Cal dir, però, que haver aprovat la llei fa molts anys no és garantia d’una major transparència. Països que han aprovat les seves lleis en aquest segle tenen puntuacions més altes en el rànquing Global Right to Information Rating que elaboren Access Info Europe (AIE) i el Centre for Law and Democracy (CLD) en comparació amb països amb una legislació més antiga. Així, doncs, sobre els resultats dels 61 indicadors estudiats, Sèrbia i Eslovènia ocupen el primer i segon lloc del rànquing havent aprovat les seves lleis al 2003. Croàcia, que va aprovar la seva llei el mateix any que Espanya (2013), ocupa la quarta posició. Per tant, hi ha països que han fet tard però que han fet bé la feina. En canvi, trobem que Espanya ocupa una discreta posició 71 en el rànquing de 105 països, amb la mateixa puntuació que Portugal o Equador. Un cas similar al d’Alemanya que va aprovar la seva llei al 2005 i que ocupa la posició 100 del rànquing.  En el següent quadre es mostren els resultats d’Espanya per grups d’indicadors:

Resultats d’Espanya en el Global Right to Information Rating

Grup d’indicadors Punts màxims Punts obtinguts
Dret d’accés 6 0
Àmbits d’aplicació 30 14
Procediments 30 13
Excepcions 30 20
Recursos 30 12
Sancions 8 0
Promocions 16 14
150 73

Respecte als resultats a Catalunya, no estan contemplats a l’estudi ja que només fa referència a Estats, però no s’allunya massa dels indicadors espanyols ja que, en quant al dret a l’accés a la informació, la normativa estatal i catalana són molt similars. No obstant això, la normativa catalana és més avantatjosa en qüestió de terminis per resoldre (ampliació) i en incorporar el silenci positiu en cas de no haver resposta en termini.

En definitiva, encara queda molt camí a recórrer en l’àmbit de la transparència passiva ―i la transparència en general―. És cabdal que  les administracions posin recursos i eines per una veritable transparència i que no és limitin a complir mínimament la normativa que, d’altra banda, resulta insuficient a la vista dels estudis de dret comparat.

Podeu consultar els resultats complets d’Espanya:  Informe.